Consideracions generals

L’atestat policial és un document mitjançant el qual es posa en coneixement d’una tercera persona (l’autoritat judicial) una sèrie de fets i actuacions.

Aquest document és un conjunt de diligències [1] de caràcter preventiu, breus i ordenades, fetes per la Policia Judicial en relació amb uns fets presumptament delictius, davant dels quals s’han de dur a terme les tasques de descobrir els delinqüents i recollir els efectes, els instruments o les proves del delicte. L’atestat constitueix la base per al procediment penal.

Com a document base del procediment penal, l’atestat ha de complir uns principis:

Principi d’originalitat

Un atestat és un document original i irrepetible, en el sentit que reflecteix una actuació que s’està duent a terme en el moment en què s’estén la diligència. Per tant, no és possible fer un segon atestat, ja que desvirtuaria el primer, sinó que s’han de dur a terme unes diligències ampliatòries; tampoc s’han de fer ratllades, sinó diligències d’esmenes.

Principi d’objectivitat

L’atestat només ha de relacionar fets dels quals es tingui constància, i així evitar interpretacions que no es basin en dades objectives.

Principi de claredat

Els termes que s’utilitzen en l’atestat han de ser clars, sense que donin lloc a falses interpretacions. Cal que les dades estiguin degudament ordenades i que siguin entenedores.

Principi d’ordre

Està relacionat amb el principi anterior, i es refereix al fet que l’atestat guardi una sistemàtica, és a dir, que reflecteixi la cronologia de les actuacions i que les diligències tinguin una forma similar.

Principi de brevetat

L’atestat ha de ser breu i concís, i la seva estructura ha de facilitar la lectura al jutge, perquè pugui prendre la decisió més objectiva possible.

Article 292 Els funcionaris de la policia judicial han d’estendre, bé en paper timbrat, bé en paper comú, un atestat de les diligències que practiquin, en el qual han d’especificar amb la major exactitud els fets que hagin descobert, inserir les declaracions i informes rebuts, i anotar totes les circumstàncies que hagin observat i puguin ser una prova o indici del delicte. La policia judicial ha de remetre amb l’atestat un informe que doni compte de les detencions anteriors i de l’existència de requisitòries per a la crida i cerca quan consti així a les seves bases de dades.
Article 293 L’atestat l’ha de signar el qui l’hagi estès, i si usa un segell l’ha d’estampar amb la seva rúbrica en tots els fulls. Les persones presents, els perits i els testimonis que hagin intervingut en les diligències exposades en l’atestat han de ser convidats a signar-lo en la part referent a ells. Si no ho fan, se n’ha d’indicar la raó.
Article 297 Els atestats que redactin i les manifestacions que facin els funcionaris de la policia judicial, a conseqüència de les investigacions que hagin practicat, s’han de considerar denúncies als efectes legals. Les altres declaracions que prestin han de ser signades, i tenen el valor de declaracions testificals en tot allò que es refereixi a fets de coneixement propi. En tot cas, els funcionaris de la policia judicial estan obligats a observar estrictament les formalitats legals en totes les diligències que practiquin, i s’han d’abstenir sota la seva responsabilitat d’usar mitjans d’investigació que la llei no autoritzi.

També s’ha de seguir allò que s’indica a la Instrucció núm. 7, de 12 de maig de 1997, de la Secretaria d’Estat de Seguretat, sobre elaboració d’atestats.

Contingut

1. Consideracions generals

2. Normativa

3. Valor legal

4. Obligacions formals

4.1. Equip instructor
4.2. Signatures
- Forma en què es signen les diligències

4.3. Segellat i barrat de l’atestat
- Segellat de l’atestat
- Segellat de les còpies
- Segellat d’arxiu
- Barrat de l’atestat
- Número de Guàrdia Urbana

5. Estructura de l’atestat

5.1. Caràtula
5.2. El cos de l’atestat
- La compareixença
- Diligència d’inici
- Diligències de tràmit
- Diligències essencials
- Diligència de tramesa
- Altres diligències

5.3. L’annex