ISBN: 978-84-1142-040-2
© Héctor Castañe Santana
Introducció
La proactivitat ha estat l’evolució dels estats de benestar en matèria de seguretat i ordre públic deixant de banda els antics models liberals, pre democràtics o de transició democràtica basats en la absoluta reacció i punició delictiva.
Les polítiques públiques basades en la proactivitat han demostrat un major efecte preventiu que ataca con ha objectiu principal allò per el que han estat dissenyades i col·lateralment actuen sobre un ampli espectre de problemes, reduint-los o neutralitzant-los. Aquestes polítiques a més són més eficients respecte a la utilització de recursos humans i materials.
La clau per el triomf d’aquestes polítiques públiques es basa en els llaços comunitaris i la cooperació entre administracions en el marc d’un model basat en la coproducció de seguretat; Policia Local, mossos d’esquadra, protecció civil, urbanisme, directius turístics i serveis socials són només alguns dels integrants fusionant així administració pública, institucions privades i ciutadans doncs deixar en mans de la policia la seguretat íntegrament evocaria a un record de les antigues polítiques públiques pre democràtiques i de transició democràtica.
Resum
La inauguració a Barcelona dels jocs olímpics l’any 1992 va suposar un canvi en les polítiques públiques de seguretat adoptant un model més proactiu i de prevenció situacional basat en el redisseny urbà i la distribució d’unitats policials especialitzades pel territori. En l’última dècada s’ha potenciat amb força aquest model però amb els recents atacs terroristes a França, Londres, Barcelona i altres indrets d’Europa aquest model de prevenció situacional i redisseny urbà, han impactat amb més força que mai al estats membres.
La literatura criminològica potencia l’estudi de la dimensió geogràfica del delicte fent evident que aquest no es distribueix de manera homogènia per l’espai temps sinó que es distribueix en llocs determinats amb patrons concrets. Això fa que pugui ser de molta utilitat l’estudi presentat per portar a terme estratègies de prevenció situacional i de planificació urbana amb finalitats de prevenció i reducció de conductes desviades o delictives.
L’estudi realitzat analitza molt especialment la zona del municipi categoritzada con sectors 1 i 2 on s’aglutinen la majoria de carrers de vianants, habitatges abandonats o buits, bars, restaurants, i on és produeix un deteriorament físic per la falta d’ús ciutadà d’equipaments municipals, manca de trànsit urbà pels carrers i abandonament de l’antic eix comercial i casc antic de Lloret amb conseqüències negatives pel que fa a la seguretat ciutadana i la pacífica convivència. Dintre d’aquestes conseqüències negatives destaquen les ocupacions, venta i consum d’estupefaents, sorolls i baralles com les que més impacte negatiu causen en la població elevant la sensació d’inseguretat i minvant la qualitat de vida dels veïns i comerciants.
Índex
1- Introducció
2- Resum
3- Objectius
4- Base legal en la actuació municipal i en la coordinació i cooperació entre diferents agents del territori.
5- Els diferents actors de seguretat
6- Metodologia
7- Diagnosi de l’estat general de la seguretat
8- La degradació del barri; Inseguretat objectiva i subjectiva
9- Diagnosi de la seguretat al nucli antic
10- Hipòtesi
11- Que no ajuda?
12- Marc teòric
13- Intervencions
13.1- Interevencions en matèria de Seguretat Ciutadana
13.2- Intervencions en matèria de Civisme i Convivència
13.3- Intervencions Urbanes
14- Conclusions
15- Referències bibliogràfiques